No apta per als fanàtics de les platges, Madeira és un paradís per als amants de la natura i les caminades. D'aquesta illa portuguesa de clima temperat i considerada la Perla de l'Atlàntic sorprèn especialment que, tot i les reduïdes dimensions (58km x 23km), és increïblement abrupta. I malgrat els desnivells, passejar envoltats de vegetació exuberant per camins ben plans que transcorren paral·lels a les levades -petits canals d'aigua- és un luxe per als sentits.
Com que el Jardí de l'Atlàntic és petitet, ens hem allotjat les deu nits a la capital, que se situa en una badia al sud de l'illa. De Funchal s'ha de veure la catedral (Sé), les places do Municipio i Colombo, la rua Arriaga, el parc municipal, el Mercado dos Lavradores, la fortalesa de Sao Tiago...
La Zona Velha també ens va agradar molt. La Rua de Santa Maria i alguns carrers adjacents s'han recuperat recentment gràcies al projecte 'Portas Pintadas': diversos artistes van pintar unes 200 portes per rejovenir la zona i transformar-la en una galeria d'art permanent.
El que no hem vist és l'altre jardí, el Botànic. El deixem per l'últim dia i quan hi arribem ja està 'fechado'. Ens quedem amb les ganes de fotografiar les seves formes geomètriques. : (
'Turistejar' per l'illa i gaudir del contrast de paisatges és una altra de les coses a fer. Sens dubte un dels pobles imprescindibles és Camara dos Lobos, especialment la zona de la 'platja' i el port. Vam flipar amb els bacallans penjats a la platja!! Des del mirador situat sobre l'església es tenen molt bones vistes al Cabo Girao, un dels penya-segats més alts d'Europa: 580m.
Altres poblets a veure, al nord, són Faial -per la costa-, Santana -per les típiques casetes palheiro-, Arco de Sao Jorge -per la immensa verdor-, Sao Vicente -poblet amb força encant-, Porto Moniz -per les piscines naturals-... I l'escarpada costa nord! La cascada Veu da Noiva, que cau directament al mar, l'Achada da Cruz, un penya-segat de 451m de desnivell, la pointa do Pargo a l'oest, perfecta per veure-hi postes de sol, etc.
'Turisteo' a banda, Madeira està feta per caminar pels seus senders, molts dels quals segueixen les levades, típiques només d'aquesta illa. A més el govern madeirense està apostant pel senderisme i últimament ha creat moltes rutes (PR), ben senyalitzades i protegides en els llocs exposats.
Nosaltres hem aprofitat per fer set excursions, que, ordenades segons data de realització, són:
(nota: clicant a cada títol s'accedeix al corresponent track a Wikiloc)
Nosaltres hem aprofitat per fer set excursions, que, ordenades segons data de realització, són:
(nota: clicant a cada títol s'accedeix al corresponent track a Wikiloc)
Agafem el bus 113 per anar fins a Bahia d'Abra, des d'on es pot fer el PR8-Vereda da Ponta de Sao Lourenço. És un camí que en 4 km recorre part d'aquesta llarga punta de roca volcànica, situada a l'extrem més oriental de l'illa. En molts punts trobem petits miradors amb bones vistes als penya-segats i en algun moment la punta s'estreny bastant. Seguim fins a Casa do Sardinha i, després de dinar, pugem en un moment al Pico do Furado, des d'on es tenen molt bones vistes al final de la península i a les illes veïnes (Porto Santo i illes Desertas). La tornada és pel mateix camí.
El bus 56 ens porta a Ribeiro Frio, on baixem i seguim el PR11-Vereda dos Balcoes, paral·lels a una levada. EN 1,5km s'arriba al Mirador de Balcoes. Si el dia és clar es divisen els sostres de l'illa.
Després de desfer el camí prenem el PR10-Levada do Furado, paral·lel a la levada, i en 11 km plens de vegetació, de petites cascades, d'algun mini-túnel i d'un arbre encantador arribem al port de Portela, que té bones vistes a la zona costera de Faial. A Portela dinem i esperem el bus 53 per tornar de nou a Funchal sense haver de desfer el camí.
Després de gaudir de les vistes tornem enrere i agafem el camí que baixa fins a Curral das Freiras. El poble no val massa la pena, així que de seguida comencem una nova ruta que en principi havia d'arribar a Boca dos Namorados i Corticeiros, però un taxista ens diu que millor anar per Boca da Corrida. Li fem cas però no sabem gaire com anar i pel camí ens perdem i acabem arribant a Boca do Cerro i pujant des d'allà al Pico Grande (1654m), cim situat al bell mig de l'illa.
Aquesta és una de les excursions més concorregudes. Cal cotxe, que s'ha d'aparcar al costat de la carretera ER110 i baixar uns 2km -a peu o amb minibús- fins a la caseta forestal de Rabaçal, des d'on comencen dues levades: la que porta a la cascada de Risco (PR6.1-Levada do Risco) i la que porta a les 25 fontes (PR6-Levada das 25 fontes). Comencem per la levada do Risco i de seguida hi som: podem contemplar una caiguda d'aigua de més de 200m.
Desfem el camí fins a trobar el que baixa a l'altra levada, situada més avall però paral·lela a la primera. En alguns trams, la vegetació és tant densa que sembla que estiguem en un túnel fet d'arbres. Finalment arribem a les 25 fontes, un racó que ens va agradar molt.
Continuant la levada uns 10' més s'arriba a la Ribeira dos Cedros, un espai bonic i poc concorregut on dinem. Després, desfem el camí, i continuem per la levada das 25 fontes fins a trobar les indicacions de la caseta de Rabaçal.
Desfem el camí fins a trobar el que baixa a l'altra levada, situada més avall però paral·lela a la primera. En alguns trams, la vegetació és tant densa que sembla que estiguem en un túnel fet d'arbres. Finalment arribem a les 25 fontes, un racó que ens va agradar molt.
Continuant la levada uns 10' més s'arriba a la Ribeira dos Cedros, un espai bonic i poc concorregut on dinem. Després, desfem el camí, i continuem per la levada das 25 fontes fins a trobar les indicacions de la caseta de Rabaçal.
Aquesta excursió ens va encantar! Cal anar amb cotxe fins a Queimadas, a 5km de Santana, i a partir d'aquí seguir la levada del PR9-Levada do Caldeirao Verde durant 6,5km fins a la cascada del mateix nom. Durant el camí es passen 4 túnels, en els que és necessari portar llanterna. Impressionant la cascada!
Si continuem per la levada una estona i agafem les escales que pugen podrem veure una altra cascada. Al final d'aquestes, agafem el camí de la dreta (ojo, ni el túnel de l'esquerra ni el túnel que tenim de cara!) i continuem per més túnels fins al Caldeirao del Inferno.
Toca una altra de les excursions més xules, aquest cop fins al Pico Ruivo (1862m), el cim més alt de Madeira. Anem amb cotxe fins gairebé al cim del Pico Areeiro (1818m). En aquest cim hi ha instal·lada una bola gegantina -un radar de l'OTAN- i des del mirador es tenen molt bones vistes.
Seguim direcció al Pico Ruivo pel PR1-Vereda do Areeiro, un camí sempre ben visible, protegit i esculpit a la roca. En pocs minuts arribem al mirador Minho de Manta, però la vista està força emboirada i no s'aprecia gran cosa. Continuem en forta baixada per escales fins al túnel que travessa el Pico Gato i, just a la sortida, trobem cartell que indica els dos possibles itineraris: per l'esquerra (oest) el curt i a la dreta (est) el llarg. Decidim anar pel curt, simplement perquè la vista d'aquell cantó està 'despejada'. Trobem més túnels (és recomanable portar llanterna!) i planegem al costat d'unes vistes espectaculars, d'aquelles que fan que t'oblidis completament de que et trobes al mig d'una illa de menys de 750km2.
Després d'una bona estona de pujada, trobem el camí que ve d'Achada do Teixeira (des d'allà també es pot pujar al Ruivo, itinerari molt més curt) i de seguida arribem al refugi. Hi pararem de baixada, ara continuem uns 500m més fins al cim. Allà, la boira ens va donant moments de treva i podem gaudir de molt bones vistes. El retorn és pel mateix camí i en la bifurcació agafem la variant llarga. Però la boira no ha millorat i gairebé no veiem res en tota la tornada.
Seguim direcció al Pico Ruivo pel PR1-Vereda do Areeiro, un camí sempre ben visible, protegit i esculpit a la roca. En pocs minuts arribem al mirador Minho de Manta, però la vista està força emboirada i no s'aprecia gran cosa. Continuem en forta baixada per escales fins al túnel que travessa el Pico Gato i, just a la sortida, trobem cartell que indica els dos possibles itineraris: per l'esquerra (oest) el curt i a la dreta (est) el llarg. Decidim anar pel curt, simplement perquè la vista d'aquell cantó està 'despejada'. Trobem més túnels (és recomanable portar llanterna!) i planegem al costat d'unes vistes espectaculars, d'aquelles que fan que t'oblidis completament de que et trobes al mig d'una illa de menys de 750km2.
Anem amb cotxe fins a Sao Jorge i passats uns km direcció oest (direcció Sao Vicente) trobem les indicacions del PR18-Levada do Rei. No ens ho pensàvem però aquesta levada (que teníem com una de les possibles opcions a fer l'últim dia) ens va agradar molt. Primer, per la gran quantitat de flors que hi ha al seu costat. I també perquè permet entendre molt fàcilment la dinàmica de les levades: modificació de l'antic curs del riu just en el seu naixement per derivar-lo a la levada, zona de 'depuració' de l'aigua (amb caseta que treu les fulles inclosa!), etc.
Amb tot això vist, ens quedem amb molt bones impressions i sensacions de la petita Madeira: la seva verdor, la diversitat de flora, els boscos de Laurisilva, les flors blanques i liles a tocar de la carretera, les falgueres enormes i amb tacte de plàstic, les cascades llarguíssimes, la verdor dels plataners, els miradors, les fruites exòtiques del mercat, veure el mar des de molta alçada, els jardins dels pobles i de la capital, lo net que està tot, les cases de parets blanques i teulades vermelles de tota l'illa, sortir d'una pista d'aeroport que gairebé flota al mar . . .
I de tornada a casa aprofitem que tenim una escala llarga per passejar dues hores i mitja pel centre de Lisboa. Veiem les places Restauradores i Rossio, la Rua Augusta, la Praça do Comercio, la Sé, el Castelo de Sao Jorge, el panteó i el bonic barri d'Alfama! No està gens malament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada