18 de febrer de 2018

Cova de Can Riera de Vallirana: l'Antelope canyon català

Sembla impossible que indrets tan espectaculars com les coves de Can Riera, situades a cavall entre Vallirana i Torrelles de Llobregat, siguin a la vegada tan poc coneguts. De fet, ens assabentem de la seva existència gairebé per casualitat (la Laia del Xavi va enviar via whatsapp a la Roser un link amb fotos i explicació) però en veure-ho de seguida sabem que és un lloc on caldrà anar aviat a gaudir-lo.



La caminada a les coves pot iniciar-se tant des de Vallirana com des de Torrelles de Llobregat. Nosaltres escollim Vallirana (per major proximitat de casa) i aparquem dalt de tot de la urbanització Selva Negra (c/Pintor Mir), des d'on pugem a un petit cim amb bones vistes: el puig Sant Vicenç.


Seguim, ara baixant per pista una bona estona i després per camí més estret. Val la pena anar parant i desviar-nos una mica per veure algunes roques que, en diversos llocs, hi ha prop del camí.


La zona més espectacular de la ruta són les balmes i coves de Can Riera, d'un color rosat que ens recorda tant l'Antelope Canyon (oest USA) com les formes de diversos racons de Petra (Jordània). Primer trobem una primera petita cova i després pugem un tram, entre cactus gegants, fins a la zona amb més cavitats, on passem una bona estona entre els diferents racons.



Després seguim la ruta que tenim marcada i trobem més racons de roca, dels quals desconeixem el nom.



Dinem dalt de la Roca del Cucut  que, per variar, també té formes força capritxoses...



... trobem alguna altra cova i finalment pujada fins trobar novament el Puig Vicenç, des d'on desfem el primer tram de la ruta cap al cotxe.

Sens dubte un gran descobriment que tenim molt a prop i no coneixíem i una ruta molt recomanable. És important portar GPS amb l'itinerari marcat, sinó resulta molt difícil de trobar).
El track GPS és:  

17 de desembre de 2017

Eivissa

De totes les illes de l'arxipèlag balear, Eivissa és coneguda per la festa interminable i per tenir diverses cales precioses que a l'estiu deuen estar pleníssimes. Per això visitar-la a l'hivern (aprofitant gangues increïbles en el vol, allotjament i cotxe de lloguer) resulta una perfecta oportunitat de viure'n alguns dels seus racons en tranquil·litat i sense aglomeracions. Hi destinem només un cap de setmana: dos dies sencers que intentem aprofitar força.



El primer dia comencem veient tres cales molt boniques situades totes al sud-oest de l'illa pitiusa:

Cala Bassa,

Cala Comte,

i Cala Tarida.


Seguim veient dos pobles del sud.  D'una banda, Sant Agustí d'Es Vedrà, poblet molt petit  (de fet forma part de l'altre poble que visitem) però molt acollidor i amb racons realment preciosos ...


... i de l'altra Sant Josep de sa Talaia, amb una església altíssima.


Dinem a la Cala d'Hort, la cala que té un dels illots més coneguts: Es Vedrà (i l'altra illa, Es Vedranet).


Seguim fins a una zona propera a la torre des Savinar, des d'on comencem una ruta circular que ens portarà a veure dos llocs especials. D'una banda la Pedrera de Cala d'Hort (també coneguda com Atlantis), un racó arran de mar que si ja bé és espectacular, resulta encara més curiós trobar-hi la pedrera que ha servit en part per edificar les muralles renaixentistes de la capital de l'illa. Les formes capritxoses que han quedat a la roca, arran de mar, confereix a aquest racó una bellesa extrema. Tenir aquest lloc 100% per a nosaltres una bona estona no té preu.


L'altra zona que veiem durant la ruta a peu és la de la Torre des Savinar. Tant des d'aquesta com des d'una mica més avall es tenen molt bones vistes (novament però ara des d'una altra perspectiva) a l'esbelt illot Es Vedrà (de 381m d'alçada), coincidint en el nostre cas amb el moment de la posta de sol.



El segon dia ens el prenem amb més calma.  Primer veiem un altre poble blanc, Sant Carles de Peralta ...


... i després anem a la capital, Eivissa, on acabem de passar el matí i tota la tarda.
Veiem els barris de la Marina i Sa Penya ...

 

... i, com no, l'emmurallada Dalt Vila i els seus diferents baluarts.



Realment Eivissa  -almenys el poc que hem vist-  ens ha agradat molt !