25 d’abril de 2010

XVI Caminada Popular Vilanova de l'Aguda

Havia de ser un cap de setmana de relax, però ens assabentem de la XVI caminada popular de Vilanova de l'Aguda i ens hi apuntem.

La ruta requereix la utilització de dos vehicles, ja que no és ni circular ni d'anada i tornada. El punt d'inici és la masia de Formiguera, situada a mà dreta passat el restaurant Can Valls, a la carretera que va de Ponts a Oliana (C-14). 

Durant el recorregut trobem el mas de l'Aranyó, que permet gaudir de vistes a la Bòfia (més conegut com Port del Comte). També trobem l'Hostal del Bordell, que donada la seva antiguitat té la peculiaritat de tenir la porta principal enfonsada i protegida per una espitllera, per poder defensar-se dels bandits de l'època.



                                                     
Una altra masia que ve de pas és Pinós, un dels amos de la qual va ser segrestat per uns bandolers que no molt lluny tenen un monument que els recorda (la creu dels tres lladres). Un cop al punt més alt del recorregut, Santes Creus (780m), es pot gaudir de bones vistes a la Vall.


Per dinar ens aturem al Bancal, masia que disposava de la seva pròpia església.


Un cop fet el repòs pertinent, reprenem el camí fins a Vilanova (409m).

El track de la caminada es troba al link Caminada Vilanova de l'Aguda.

18 d’abril de 2010

Montcorbison i Letassi (Vall d'Aran)

Sempre intentem fer cosetes però de tant en tant hi ha caps de setmana que sobresurten de la 'normalitat'. I aquest ha estat un d'ells: l'hem passat al Pirineu, amb bona companyia, un temps esplèndid i pujant un parell de cims amb neu i amb vistes espectaculars. Què més es pot demanar?

El Montcorbison té 2.172 m i es troba a sobre de Viella, oferint una bona panoràmica de la vall.
L'Amadeu l'havia pujat i deia que les vistes s'ho valien, així que una bona colla (Xavi, Laia, Amadeu, Montse, Vicky, Juli, Roser, Kes, Romeu, Maria, Pep, Roser i nosaltres) ens disposem a passar el cap de setmana a la Vall d'Aran, on la Laia hi té una casa (i quina casa!!), per comprovar-ho.

Per començar l'ascensió cal anar amb cotxe fins a la Bassa d'Oles...
... i un cop allà 'nafent' muntanya amunt. Com que encara hi ha neu, no seguim massa el camí i més aviat cadascú va pujant per la neu. La Vicky (mira-te-la que llesta!) inclús porta raquetes!

Durant la pujada, la perspectiva va obrint-se cada cop més, fins que un cop a dalt l'espectacle és impressionant. Es poden veure cims tan imponents com el Montardo, l'Aneto o el Mauberme, tots encara nevats, cosa que els dóna encara més majestuositat. Les fotos parlen per si soles...



No en tenim prou amb un i seguim per la carena fins coronar també el Letassi, de 2177 m.

La baixada la fem també per la neu, aprofitant-la com a tobogan i gaudint al màxim.

Per acabar d'arrodonir la tarda ens arribem als Uelhs deth Joeu, on les aigües de la glacera de l'Aneto resorgeixen després d'uns 4 km submergides, i al circ d'Artiga de Lin.
I el diumenge el dediquem a anar baixant amb calma, tot passant pel port de la Bonaigua i parant en pobles com Son.
La ruta d'ascensió al Montcorbison i al Tuc de Letassi es troba en el següent link: Montcorbison i Letassi

11 d’abril de 2010

Almatret i voltants

Passem el cap de setmana a Almatret, poble natal de la Carme. Almatret es troba al sud de les terres de lleida, just a tocar amb les províncies de Tarragona i de Saragossa.

L'objectiu matinal del dissabte és pujar el Montmeneu, anomenat pels lleidatans (amb bastanta dosi d'humor) "l'Everest del Segrià", tot i tenir només una alçada de 495 metres. ''Oju'' que l'aproximació indicada en algunes webs és errònia: cal agafar un encreuament a mà esquerra a la carrertera que va de Maials a Seròs, aproximadament al km 7,5 (i NO al 17,8 !!)



Malgrat portar un paper amb algunes indicacions que ens diuen que hem d'aparcar al costat d'una masia per fer una ruta de dues horetes, trobem un tractorista que ens diu que hem de tirar més amunt encara. Total, que acabem deixant el cotxe a l'aparcament més pròxim al cim, i clar, pujar el Montmeneu, gaudir de les vistes i retornar al cotxe ens costa només uns 40 minuts, i per un camí d'anada i tornada i no fer una ruta circular com ens agrada.

Ja a Almatret i abans de dinar anem a fer una petita volta en quad/moto amb el Ramon i la Carme, tot visitant el Pou de la Vila...

...i parant per gaudir de les vistes de l'Ebre que ofereix el mirador del Cingle de la Pena i visitar un antic niu de metralladores utilitzat durant la Batalla de l'Ebre.


A la tarda visitem el moll d'Almatret i una antiga fàbrica de ciment, abandonada inclús abans de començar a ser operativa (xaletassos dels enginyers/arquitectes inclosos).


Després anem a visitar la mina de l'Espanyola, de carbó i impressionant! A fora d'aquesta encara hi ha restes dels carrils per on circulaven les vagonetes i els forats per on el deixaven caure.


L'endemà tornem a gaudir de bones vistes en miradors com el de Riba Roja o el de la Presa, i també veiem una fita que limita les províncies de Lleida, Tarragona i Saragossa.


Els dos últims llocs que visitem són el mirador de Faió, des d'on es pot veure com sobressurt del pantà l'antic campanar de Faió-vell, i una cabana de volta...


El track d'aquest últim dia s'ha de seguir amb el link Almatret on també hi ha marcats amb waypoints tots el llocs visitats.

Merci Carme i Ramon per fer-nos de guia. Ens ha agradat molt Almatret!

3 d’abril de 2010

Cardona

Cardona és una localitat del Bages que cal visitar per tota la història que amaga. I com que un va estar-hi fa gairebé 20 anys (i malgrat tenir-ne bon record, no recordava gran cosa) i l'altra no hi havia estat mai, decidim dedicar-hi el dia tot fent una escapada cultural.

Després d'una passejada inicial pel centre històric, ens dirigim a visitar una de les dues joies de la població: el castell. És enorme (diuen que és la fortalesa més gran de Catalunya) i molt majestuós.


Donem un tomb per l'interior, visitant el claustre i gaudint de les vistes des de les muralles i torre.














I després de dinar visitem l'altra joia: les famoses mines de sal. Són úniques a Europa i la veritat és que són impressionants i de visita molt recomanable i interessant.

1 d’abril de 2010

Ferrada Regina, Oliana

Aprofitant el dijous de Pasqua ens decidim a intentar la ferrada Regina, una ferradeta que ho té tot: és llarga (moooolt llarga), difícil, aèrea,

és exigent, ben equipada (segons el Roger potser sobreequipada i tot), té un pont,


té bones vistes...


i és espectacular! No és d'extranyar que per les webs es valori com la millor VF de Catalunya.

Durant el tercer tram s'ha de fer el 'pas de la fe' o 'pas en X' (tal i com la foto indica, jeje)...


...i més tard escollir si continuar per la variant normal o la difícil. No cal dir, massoques de nosaltres, per quina hem anat.
Un cop arribes a dalt (amb les mans força adolorides) i penses que ja has acabat arriba la sorpresa: bona part del descens té trams equipats, alguns una mica 'xunguillos'.

La veritat és que hem disfrutat molt fent aquesta ferrada!

Recorregut, perfil i desnivells en el link: Ferrada Regina 

El link a la 1ª Repetició de la ferrada és: Ferrada Regina (1ª Repetició)