22 de maig de 2010

Ferrada del Roc d'Esquers, Andorra

Aprofitant que hem de pujar a Andorra i malgrat que tant l'un com l'altra ja l'havíem fet, decidim repetir la Ferrada del Roc d'Esquers, situada en plena vall del riu Madriu, al terme d'Escaldes-Engordany.

Per arribar-hi, a la gran rotonda en forma de 8 de passat St. Julià de Loira cal agafar direcció França i més amunt, en una altra rotonda, trencar a la dreta direcció Engolasters. Poc després girem a la dreta tot travessant el riu i aparquem.

La ferrada no és ni fàcil ni difícil, però en la seva horeta i mitja de durada és força variada: té trams aeris, trams de cadenes, trams de roca...


També té un pont tibetà, tot i que molt curtet.


El retorn, seguint les marques grogues, es fa per un camí enmig d'un bosc d'avets i, un cop es perd alçada, per un camí empedrat envoltat de prats i amb el riu al costat.


Recorregut, perfil i desnivells de la ferrada i el retorn:
Ferrada Roc d'Esquers

8 de maig de 2010

Les Montserratines

Ja feia temps que teníem aquesta zona en ment, així que aprofitem el dia fent una excursió per les Montserratines, unes roques amb formes i composició similars a les de Montserrat.


Aproximació: A Coll de Nargó s'agafa la carretera L-401 (direcció St Llorenç de Morunys) i al km 17 cal desviar-nos cap Llinars. Passada la població seguim fins al Pla de les Guàrdies, un turó amb unes antenes ben visibles. Aparquem uns 200 m abans d'arribar-hi. És recomanable portar gps amb el track, ja que tot i que l'itinerari està força senyalitzat, hi ha trossos perdedors.

La ruta primer és planera però de seguida baixa per un fort pendent, tot passant pel Torrent Mal, on trobem dues fonts. Continuem fins al punt més baix, el Camí del Capellà, des d'on tenim una altra perpectiva de les Montserratines, i poc després ens aturem a dinar a l'ermita de Santa Magdalena. 


Tot el que hem baixat ara cal pujar-ho, així que continuem amunt fins arribar a Serra-Seca, on trobem un recent monument, dedicat a l'etapa 7 del Tour de França 2009 (Bcn - Ordino).   


Fem un tros de carretera però de seguida enfilem per la carena, passant pel costat d'un avenc profunt, ja poc abans d'arribar al punt de partida.

El recorregut, perfil i desnivells de la ruta es troba al següent link: Montserratines

2 de maig de 2010

Ferrada Morera de Montsant

La previsió de mal temps no ens espanta (quin mal temps??!!) i quedem amb el Pau, el Juli, la Vicky i el Pep (i després trobem el Vàries casualment) per fer la ferrada de la Morera de Montsant. El Juli es coneix bé la zona i com que sap que ens agraden les ferrades diu que disfrutarem!

Aparquem el cotxe a La Morera del Montsant. Des d'allà, l'aproximació és força planera primer i força costeruda després, grimpant per grans blocs de pedra.


La ferrada no és gaire llarga però és força aèrea i té algun pas. Té dos ponts. El segon és força llarg!



Un cop a dalt continuem per la carena, tot vorejant diferents graus i acostant-nos per veure La Geganta, una agulla que fa uns anys un parell de 'locus' (el Juli i el Pep) van escalar. Inclús ara encara es veia el tros de corda que van haver de deixar-hi per poder rappelar.


Tot i que es pot baixar per altres graus més propers, el Juli ens recomana baixar pel Grau dels Barrots. Es tracta d'un camí amb molt bones vistes (especialment des del Balcó del Priorat) i té algun tram equipat i altres trams en què s'ha danar amb compte perque hi ha una bona timba!



Ja gairebé al poble, ens aturem a 'les Tres Roques'.


Per consultar el track de la ferrada i la posterior caminada, així com perfil de desnivells, distància i temps, cal seguir aquest link: Ferrada Morera de Montsant