17 de setembre de 2011

Misti (5825m)

El símbol d'Arequipa, la ciutat blanca del Perú, és un volcà de 5.825m de perfecta forma cònica que en llengua quechua significa 'Senyor'. 


Com que, segons la guia, enlloc hi ha cap altra ascensió d'aquesta alçada més fàcil que el Misti, decidim provar sort i veure si el soroche (mal d'alçada) ens ho permet. Aprofitem els dies del Colca per aclimatar-nos i, de nou a Arequipa, contractem l'excursió a una agència de la ciutat, ja que és molt recomanable anar amb guia. Som un grup de sis i dos guies. 


Un 4x4 ens porta fins al començament del parc natural a uns 3.400m. Des d'allà comencem una caminda de 4h 50' (parades incloses), fins al camp base, a 4.600m, on plantem les tendes. Sopem molt d'hora, una sopa ben calenta que ens sembla la glòria i un plat de pasta, tot veient la posta de sol i com Arequipa s'il·lumina. De seguida anem a dormir, que el fred comença a fer-se notar.


El segon dia ens llevem a les 2h de la matinada (sí sí a les 2!) i després d'esmorzar comencem a pujar ben abrigats i amb els frontals. El fred és tant considerable que a l'Anna reomplint una ampolla d'aigua n'hi cau una mica al pantaló i de seguida se li queda gelada. De fet, fa tant de fred que en tota la pujada només ens treiem els guants per fer una única foto. Aquesta:


A partir dels 5200m, la pujada se'ns fa cada vegada més dura. Però com que tenim dos guies podem fer dos grups i cadascú seguir el seu ritme:  nosaltres anem més lents que els altres perquè a l'Anna li costa mantenir un ritme alt i sense parades i perque jo tinc força mal de cap. Soroche!

Un cop al primer cràter, que n'hi ha dos, la vista és espectacular. Però encara falten uns 100 metres fins al cim i l'Anna està tan cansada que decideix no acabar d'arribar. Ben decidit o mal decidit, ella prefereix planejar fins al segon cràter i jo tiro cap al cim. Un cop allí, les sensacions són difícils d'explicar, i les vistes impressionants. Trigarem dies en tornar a estar a tanta alçada!!


Aquest segon dia fem la pujada molt lentament, en 7h. La baixada és molt ràpida perquè baixem per una vessant sense pedres, només hi ha sorra volcànica negra, barreja d'arena i cendra, que fa que es pugui baixar sense perill. Amb una hora anem del cràter fins al camp base, on per sort podem deixar la tenda, els sacs i les colxonetes: un grup que puja ho aprofitarà tot.

Amb una altra hora de descens arribem al 4x4, molt contents d'haver aconseguit el Misti, i ens retrobem amb la resta del grup; uns han abandonat i els altres han anat més ràpid que nosaltres.


Malgrat que a l'Anna li ha regalat un bon refredat, el Misti ens ha encantat!

9 de setembre de 2011

Perú

Perú combina perfectament gran diversitat de paisatges i restes arqueològiques que et deixen sense alè. Hem estat tres setmanes pel sud del país, anant des de la costa fins a la jungla tot passant pel desert, per un dels canons més profunds del planeta, per la serralada dels Andes (amb volcans que freguen els 6000 m d'alçada) i pel llac navegable situat a més alçada. La rematada final: arribar al Macchu Picchu després d'un trekking de 4 dies.  Què més es pot demanar?

Comencem i acabem el viatge a la capital, Lima, immensa ciutat a la qual només destinem unes sis hores, visitant el centre i el barri benestant de Miraflores.



De seguida baixem cap a Paracas, on veiem la reserva natural del mateix nom i les illes Ballestas. Tots dos llocs ens van semblar espectaculars, un pels colors dels seus paisatges, i l'altre per la diversitat de fauna (dofins, pingüins de Humbolt, pelicans peruans, lleons marins...)


Faltava descarregar adrenalina: a tope pel desert de Huacachina amb buggies i taules de surf!!!


A Nasca cal sobrevolar les misterioses línies de Nasca, de més de 2000 anys d'antiguitat i de les quals encara no se sap per què van ser fetes;  i veure els curiosos aqüeductes de Cantalloc.



Arequipa, coneguda com la ciutat blanca, ens va agradar força. Té racons molt bonics i se situa als peus del volcà Misti, de 5825m d'alçada i al qual pugem (veure entrada a part: Misti).


El canó del Colca també ens va agradar molt, especialment per les terrasses agrícoles de la vall i perquè vam poder veure cóndors sobrevolant-lo.   El trajecte Arequipa-Colca passa per la maquíssima reserva natural d'Aguada Blanca, plena de vicunyes, alpaques i llames!


Un altre paisatge típic és el del llac Titicaca, compartit entre Perú i Bolívia. Primer visitem les Uros, les famoses illes flotants de totora,  i després anem fins a l'Illa del Sol, a BOLÍVIA, i fem un mini trekking del nord al sud d'aquesta, seguint un camí empedrat amb vistes espectaculars.


Cusco, l'antiga capital inca en forma de Puma, té un centre històric força bonic, amb una immensa plaça d'armes porticada  i amb les restes del Qorikancha en l'actual convent de Santo Domingo.


A tocar de la ciutat trobem quatre jaciments inques: Tambo Machay, Puka Pukara, Qenko i Sacsayhuaman. Aquest últim és sens dubte el més espectacular, amb pedres immenses col·locades en zig-zag tot simbolitzant les dents del Puma. Impressionant!


Prop de Cusco hi ha el maquíssim Valle Sagrado. Li dediquem dos dies, visitant primer les restes de Pisac i Ollantaytambo; i després els laboratoris agrícoles de Moray i les salines de Maras.  Brutal!


L'esperat camí inca també ens ha encantat. Els seus 44 km de recorregut, gairebé sempre empedrat i ple d'escales, permeten gaudir de paisatges com l'alta muntanya o la jungla.


El punt final del camí inca  i del viatge  és l'espectacular complex arqueològic del Macchu Picchu, que aquest any en compleix 100 del seu descobriment per part de Hiram Bingham.  L'adjectiu més idoni?   
    M E R A V E L L Ó S ?   H I P N Ò T I C ?   I R R E P E T I B L E ?   I N C O M P A R A B L E ?



També hem disfrutat menjant: plats típics com rocoto relleno, palta, pastel de papas, cebiche, lomo saltado, arroz chaufa, cuy (això només el Roger!), carn d'alpaca, gran varietat de sopes (criolla, de choclo, de quinua...), queso helado...  i per beure, el boníssim cóctel pisco sour!

Bon viatge, bon menjar i molts altres motxillers que hem conegut al llarg de la ruta (argentins, colombians, suïssos, israelians, belgues, bascos...). A molts d'ells la casualitat va fer que els anéssim re-trobant en diverses ocasions!!

En definitiva, Perú és un país que no deixa indiferent a ningú, 100% recomanable tant si es busca natura com història i cultura. Malgrat que la Lonely adverteix que és un país molt perillós, nosaltres discrepem molt.  No hem tingut cap problema i ... hem disfrutat com nens!


L'itinerari en detall ha estat:
Dia1. Vol Barcelona - Lima, via Atlanta.  Nit a Lima
Dia2. Lima (centre històric). Bus Lima-Pisco. RN Paracas en taxi. Nit a Paracas 
Dia3. Tour Islas Ballestas. Trasllat a Huacachina. Buggies i taules de surf pel desert. Bus Ica-Nazca. Nit a Nazca
Dia4. Sobrevol Líneas de Nazca + voltants de Nazca (aqüeductes en espiral de Cantalloc). Bus nocturn Nazca-Arequipa
Dia5. Arequipa (centre històric, mercat, tour dels miradors). Nit a Arequipa
Dia6. Tour Cañón del Colca I. Nit a Chivay
Dia7. Tour Cañón del Colca II. Nit a Arequipa
Dia8. Ascensió al Misti I. Nit al camp base (4600m)
Dia9. Ascensió al Misti II i baixada. Bus nocturn Arequipa-Puno
Dia10. Llac Titicaca I (Puno, Islas Uros). Bus Puno-Copacabana. Nit a Copacabana (Bolívia)
Dia11. Llac Titicaca II (Isla del Sol). Bus Copacabana-Puno. Nit a Puno
Dia12. Matí de descans. Bus Puno-Cusco. Nit a Cusco
Dia13. Cusco i ruïnes inques properes (Tambo Machay, Puka Pukara, Qenko i Sacsayhuaman). Nit a Cusco
Dia14. Valle sagrado I (Pisac, Ollantaytambo, Chinchero). Nit a Cusco
Dia15. Valle sagrado II (Moray i Maras). Nit a Cusco
Dies16 a 18. Camí Inca 4d/3n. Nits als campaments
Dia19. Macchu Picchu.  Tren Aguas Calientes-Ollantaytambo i bus Ollantaytambo-Cusco. Nit a Cusco
Dia20. Cusco. Nit a Cusco
Dia21. Vol Cusco-Lima.  Lima (barri Miraflores).  Vol Lima ...
Dia22.  ... París.  Vol París-Barcelona