3 de juny de 2012

Mont-Rebei

Baixem de la vall d'Aran amb pluja però a mig camí ja no plou, així que al Pont de Montanyana ens desviem per fer una excursioneta pel congost de Mont-Rebei.


A aquest congost, que separa Aragó i Catalunya, s'hi pot arribar per Pont de Montanyana (Aragó) o des de l'ermita de la Pertusa de Corçà (Catalunya). Fa uns anyets vam estar-hi des de la Pertusa però, aprofitant que des de l'Aragó l'aproximació és molt més curta, no ens fa res repetir!

Un cop a aquest poble, cal agafar la carretera que va cap a Tremp i poc després prendre una pista que, en pocs km ens durà a l'aparcament. Des d'allà, caminant uns 20' trobem el pont penjat.


Passat el pont, no es triga gaire a trobar la part en la que el congost s'estreny i el camí està literalment penjat a la paret de Catalunya. En alguns punts, les vistes són impressionants.


Abans de girar cua, aprofitem per pujar a la cova Colomera. Però ens quedem amb les ganes d'entrada, ja que està vallada perquè s'hi està fent una recerca arqueològica.


Tornem cap al cotxe pel mateix camí.

2 de juny de 2012

Tuc de Marimanha i Tuc del Rosari

Tornem a anar a la Vall d'Aran, aquest cop amb la intenció de pujar el Tuc de Marimanha (2679m). Som la Laia i el Xavi, la Roser i el Juli, l'altra Roser i el Pep, i nosaltres dos.

Per pujar al Tuc de Marimanha cal anar amb cotxe fins al pla de l'Orri on hi ha el parking de les pistes d'esquí, situat a sobre de Vaquèira. Un cop allà, seguim a peu cap a l'est-sudest, seguint, tot i que no de prop, el curs del riu. 


Durant la pujada es troben els estanys de Baciver. Primer l'estany de Baix del Baciver (on fem una parada tècnica per mirar mapes i fer un mos) i després anem cap els Estanys de dalt de Baciver.


A l'alçada d'aquests últims ens separem. El Pep i la Roser segueixen per baix vorejant i sense allunyar-se massa dels estanys, i finalment encaren el Marimanha directament, tot i que estan una estona en decidir per on pujar ja que la ruta d'ascens no queda ben definida. La resta enfilem pel dret, en una pala de neu i roques amb la intenció de trobar la carena que comunica els cims del Rosari i Marimanha, i així fer una mica de ruta circular.

El Roger s'avança i aprofita per fer el Tuc del Rosari (2594m),


per seguidament tornar-se a unir al grup, que anem seguint per grans blocs de roca. La cresta que ens durà al cim del Marimanha no és molt difícil però tampoc fàcil, i cal anar amb compte.


Tant des de dalt la carena com des del cim, les vistes als estanys de dalt, mig glaçats!


Poc després de dinar, arriben el Pep i la Roser. Ja tots junts, encarem la tornada pel "camí" que han fet servir ells per pujar. Entre que es posa a ploure i que passem per plaques de neu que estan molt toves, gairebé tots acabem xops de peus!


El track de la ruta a wilkiloc és el següent: Tuc del Rosari i Marimanha