27 de desembre de 2013

Pic de l'Orri amb raquetes (Port Ainé)

Aprofitant les vacances de Nadal, tenim previst fer una sortida a la neu i d'aquesta manera treure a passejar les raquetes que ja fa temps que estan mortes de fàstic a l'armari!  Després de mirar una mica les previsions del temps decidim que el 27 serà un bon dia. Així que de bon matí agafem el "portante" i amunt que fa pujada, direcció a les pistes d'esquí de Port Ainé.


Ens dirigim a l'aparcament de la cota 2000, però abans d'arribar un noi de l'estació ens fa aparcar i ens diu que continuem a peu 10 minuts, que està tot a petar.  Ah sí? veiem que un corriol fora pista s'enfila muntanya amunt, ens posem les raquetes i nemfent, que el pendent és considerable. Al cap de pocs minuts ja enllacem amb la ruta prevista (ruta circular a l'estació d'esquí).

Una part de la ruta transcorre dins les mateixes pistes de l'estació, part no tant divertida, la veritat. Per altra banda la part de la ruta que vam fer fora pistes va ser genial, degut a la gran quantitat de neu que hi havia i el seu esplèndid estat. 


El recorregut passa pel punt més alt de l'estació, el Pic de l'Orri (2.438m), coronat per dues antenes gairebé cobertes de neu.

La baixada és, en part per una pista negra: la Comalforn. I cap al final, com que no en tenim prou, decidim anar a fer una petita volta fins al mirador de la Coma del Forn. Aquest tram és fora pistes, entre boscos, i vam gaudir-lo molt!



El track de la ruta es troba a: Pic de l'Orri


En resum: neu a dojo i un dia i uns paisatges fantàstics. Llàstima que ens vam deixar el mapa i no vam veure fins després que hagúessim pogut fer més trams per fora-pistes  :(

12 d’octubre de 2013

Vies ferrades Sant Vicenç d'Enclar i Tossal Gran d'Aixovall

Andorra és el país dels Pirineus i de les vies ferrades. Avui aprofitem el matí per fer-ne dues, la VF Sant Vicenç d'Enclar i la VF Tossal gran d'Aixovall, situades a només 5 minuts amb cotxe.

La via ferrada de Sant Vicenç d'Enclar es troba a tocar de Santa Coloma. Un cop arribem a aquesta població ens caldrà buscar el carrer Barrers on, al final d'aquest, aparcarem. L'inici està perfectament senyalitzat i l'aproximació és de menys de 15'. El recorregut discorre enmig de boscos d'alzina, en trams força verticals però gens difícils només un petit desplom.


De seguida s'enlaira prou per poder començar a gaudir de les vistes a la vall: en primer pla Santa Coloma i a segon terme Andorra la Vella.


Després la via se suavitza, passant per algun tram amb cadenes i amb anelles i finalment algun altre tram vertical que ens farà acabar just als peus de l'ermita romànica de Sant Vicenç d'Enclar.


Per baixar seguim el camí senyalitzat que surt de l'oest de l'ermita. Les marques ens portaran a trobar un coll que fa d'encreuament, girem a mà dreta i al cap d'un moment hem d'agafar el camí paral·lel a la pedrera, camí que acabarà trobant el camí d'aproximació inicial.


De nou al cotxe, ens disposem a anar a la VF Tossal gran d'Aixovall. Tornant cap a la frontera, en una rotonda ens desviem cap a Òs de Civís però de seguida aparquem a mà dreta, al costat d'una zona esportiva i un restaurant. L'aproximació és mínima però ens va costar molt trobar l'inici: un cop davant el cartell indicador de la ferrada hem de baixar cap al riu fins gairebé tocar-lo. 

Comencem un tram vertical d'uns 12 metres, seguidament descendim caminant fins gairebé tornar a tocar el riu Valira. Tornem a enfilar-nos per la roca fins a un punt que ens permet escollir si pujar verticalment o dirigir-nos a la dreta (tram més esportiu). Optem per aquest, que té un desplom que et regala uns instants de forta descàrrega d'adrenalina. Passat el desplom de seguida arribem al final, on gaudim de bones vistes i del dinar. 


Malgrat que són dues VF's força curtes, el fet de poder-les fer juntes ens ha fet gaudir-les molt!

12 de setembre de 2013

Alt Empordà pel GR-92

Tot i que no som especialment amants de la platja, els paisatges de costa abrupta ens agraden molt, així que destinem uns dies de vacances a seguir el sender GR92 per l'Alt Empordà: des de Portbou fins a l'Escala. Finalment han estat 92km de caminada, repartits en quatre dies. Hem dormit en càmpings, ja que portàvem la tenda a sobre.

Dia 1 - Portbou - Port de la Vall
El GR surt de la plaça del mercat de Portbou, on arribem amb tren, i de seguida s'enlaira en direcció al coll del Frare, des d'on ja es veu el següent poble: Colera. Passat aquest es troba la platja de Garbet, molt bonica, i després s'arriba a Llançà.


De Llançà al Port de la Vall se segueix pel camí de ronda, un tram molt bonic i -cap al final- amb vistes a Port de la Selva!


El GR segueix fins a Port de la Selva pel camí de ronda; continua fins a Cadaqués per l'interior.


Passat Cadaqués torna a pujar tot travessant el Cap de Norfeu i va vorejant diverses cales fins arribar a la platja de l'Almadrava, urbanització a tocar de Roses.


Seguim pel camí de ronda fins a Roses i a partir d'aquí ens endinsem cap a l'interior, passant per Castelló d'Empúries i pel mig dels Aiguamolls de l'Empordà.


Per un breu moment arriba a la platja (la desembocadura del Fluvià) i torna cap a l'interior, paral·lel al riu, fins a Sant Pere Pescador. Aquest tram ens va agradar molt!


Avui anem de Sant Pere Pescador a L'Escala. La primera part no té massa interès: anem per camins molt plans i amples (del tipus via verda) plens de ciclistes i envoltats d'arbres fruiters.


L'arribada a Sant Martí d'Empúries suposa de nou el retrobament amb la costa. Les ruïnes d'Empúries li queden a tocar, i des d'allà a l'Escala és un pas.


Si haguéssim de repetir, potser faríem només les dues primeres etapes però repartides en tres (Portbou-Llançà, Llançà-Cadaqués, Cadaqués-Roses), ja que són els trams més bonics. A partir de Roses el GR s'endinsa cap a l'interior fins a l'Escala i tot i l'alicient dels Aiguamolls, les ruïnes d'Empúries i alguns pobles amb encant, els trams d'asfalt i la planícia no ho fan massa engrescador.

Tot i així, ens queda pendent la costa del Baix Empordà i la Selva:  de Begur a Blanes!