27 de desembre de 2015

Peñón de Ifach (332m)

Aprofitem que estem baixant cap a Andalusia per fer una parada a Calpe (Alacant) i pujar el Penyal d'Ifach. Es tracta d'un penyal d'una mica més de 300 metres d'altura, però que fa força impressió ja que es troba situat just al costat del mar.

Per tal d'evitar responsabilitats està 'prohibida' la pujada fins al cim. Les indicacions de la caminada acaben just després de passar un túnel excavat a la roca. Allà, una petita tanca delimita el final de recorregut, però és molt fàcil de superar, cosa que ens permetrà continuar avançant fins al cim.  En realitat el recorregut no és excessivament complicat, tot i que cal tenir en compte que si en les darreres hores ha plogut pot arribar a ser molt relliscós i per tant perillós. 


Les vistes des del cim compensen en escreix la mica de sofriment per possibles relliscades en la pujada. 


El track del recorregut és el següent: Pujada al Penyal de Ifach

12 d’octubre de 2015

Sierra de Guara

Allotjats a la bonica població oscense d'Alquézar, aprofitem els tres dies del pont d'octubre per gaudir de la Sierra de Guara, un racó relativament proper i amb molta cosa i molt variada per fer.

El primer dia ens llevem ben d'hora per aprofitar-lo bé i anem fins a Rodellar, un poblet ple d'escaladors. 


Si ells s'hi atansen per escalar... nosaltres hi anem per fer dues vies ferrades! La primera és la VF Espolón de la Virgen, la qual permet pujar des de la llera del riu Mascún (molt a prop de la surgència natural i de la roca foradada 'El Delfín') fins a l'ermita de la Virgen del Castillo i així gaudir de les vistes a les agulles del fons del barranc.


Després de la ferrada agafem cinc minuts el cotxe per dirigir-nos a la zona del camping el Puente. Just al costat del pont de Pedruel es troba l'inici de la segona VF del dia: la VF del Puente. És extremadament curta (ascens i baixada 15') però val la pena per les vistes al pont medieval.


Reculem fins a Bierge, on tenim intenció de fer una tercera via ferrada; en aquest cas la VF Peñas Juntas.


    Tracks GPS:
      - VF Espolón de la Virgen: VF Espolón de la Virgen
      - VF Del Puente: VF del Puente
      - VF Peñas Juntas: VF Peñas Juntas

El segon dia el destinem a fer una excursió per veure els abrics o coves amb pintures rupestres dels voltants del riu Vero. L'inici de la ruta és al pàrquing del Mirador del Vero (carretera entre Colungo i Lecina). Fins als abrics de Barfaluy es pot considerar una caminada fàcil tot i tenir una mica de desnivell però després es complica força amb trams molt exposats i on el Gps es perd per les altes parets. Un cop al llit del riu, caldrà travessar-lo almenys tres vegades i després recuperar el desnivell per l'altra vessant. 

   
       

Després de l'excursió anem a Lecina, un poblet 100% recomanable i amb una alzina mil·lenària.


El tercer dia aprofitem per visitar Alquézar, un poble que encara ara conserva el seu encant medieval. Es troba situat en un paratge preciós, en el qual aprofitem per baixar fins al riu Vero i fer la típica passejada a les passarel·les del riu Vero. 



Sens dubte han estat tres dies molt ben aprofitats. Ens ha agradat molt aquesta zona! 

16 d’agost de 2015

Iran

Al bell mig de l'Orient Mitjà, en plena ruta de la seda, trobem el país que va ser bressol de la pròspera civilització persa. En l'actualitat, però, l'antiga Pèrsia és un país que malauradament té limitats alguns drets als ciutadans: l'obligació d'anar sempre amb mocador les dones (inclús les turistes) n'és un exemple.


Però res més lluny de la realitat: si aconseguim vèncer els prejudicis que imperen a occident i decidim viatjar a Iran ens trobarem un país ben segur i una gent d'allò més curiosa, amable i hospitalària. I és que una cosa és el govern i l'altra els ciutadans: mai abans ens havíem trobat amb tantes persones intentant establir una petita conversa amb nosaltres, volent esbrinar d'on som, volent-se fer fotos amb nosaltres, intentant convidar-nos a casa seva, o pagant-nos petits trajectes d'autobús i inclús tot un dinar!

El punt de partida del viatge és Isfahan. La immensa plaça Naqsh-e Jahan (també anomenada plaça de l'Imam) és una passada i acull, a banda del palau Ali Qapu i de les botiguetes sota les arcades, dues mesquites espectaculars. Primer veiem la Sheik Loftollah, sense minarets ni pati central, molt petita però considerada  -tot i que això és molt relatiu-  la mesquita més bonica del món.


L'altra mesquita és la de l'Imam. Més majestuosa de fora, immensa, amb quatre minarets i els típics iwans iranís, per dins però ens va decebre una mica trobar tot el pati central ple de bastides.


Els ponts Kaju i Si-o-Se també valen molt la pena. Ambdós tenen dos nivells, cal caminar per dalt i baix! 


Però Isfahan té molt més que la plaça i els ponts, així que el segon dia aprofitem per veure el barri del nord de la plaça. Tot passejant pel gran basar, i amb una mica d'ajuda, fem cap a la xulíssima façana Jorjir i a la novíssima plaça de l'Imam Ali, que gaudeix de vistes a la mesquita i minaret Alí i a la mesquita Jameh. Aquesta última també val la pena visitar-la!  Novament acabem el dia, com no podia ser d'altra manera, a la plaça Naqsh-e Jahan. Presenciar l'ambient festiu i distret que es viu en aquesta plaça al capvespre ha estat una de les millors experiències del viatge.


Shiraz és una altra ciutat a veure.  El basar Vakil, la ciutadella Arg-e Karim Khan, el mausoleu de Hafez, la mesquita Nassir-ol-Molk (simplement preciosa amb els seus vitralls i l'arquitectura interior!!!) o els jardins i palau Eram són alguns dels seus must see. Cap al tard anem al complex Shah-e Cheragh i flipem bastant amb la seva arquitectura i amb l'ambient religiós que té aquest lloc sagrat.



Des de Shiraz resulta obligat anar a veure les ruïnes de Persèpolis, visita que combinem també amb una breu parada a Naqsh-e Rustam i Naqsh-e Rajab. El primer d'aquests dos llocs ens va semblar espectacular: quatre tombes excavades a la roca, a una alçada més que considerable. Entre elles hi ha la del rei persa Darío I, que va morir fa justament 2500 anys, o la del seu fill Jerjes.


Seguidament sí, Persèpolis ens espera! La sensació en creuar la Porta de les Nacions és indescriptible...


... i la resta de la visita fa posar literalment la pell de gallina en diversos llocs, especialment a l'Apadana: com van poder fer aquests relleus, més de 2500 anys enrere (i com s'han pogut mantenir intactes)?


Kerman no té gran cosa (de fet només veiem el basar i la plaça Ganj-Ali Khan)...


...però és ideal per anar a llocs propers com Mahan, per veure la cúpula del mausoleu Aramgah-e Shah Nematollah Vali (i també els jardins, que no ens van captivar massa)  o la ciutadella de Rayen, de fang.


Bam és un món apart i, tot i el seu estat, eclipsa a Rayen. A la que havia estat la ciutadella construïda únicament de fang més gran del món li va canviar la sort l'any 2003, quan un fort terratrèmol la va afectar de ple i la va deixar en ruïnes. Tot i així, segueix essent espectacular i encara ho serà més: actualment està en plena fase restauració.

L'últim lloc on anem abans d'abandonar Kerman són els Kaluts, unes formacions arenisques en el desert Dasht-e Lut. La intenció era veure'ls la tarda anterior però en tornar de Bam uns taxistes ens diuen que és massa tard i no ens hi porten :(   Hi anem de dia, doncs, amb la calorada que això representa!  Salvant les distàncies, ens va recordar una mica a Monument Valley, especialment la visió des de la carretera!!


Tots dos coincidim en que Yazd va ser la ciutat que més vam gaudir. Molts dels barris d'aquesta ciutat del desert són fets de fang i els carrers, estrets i laberíntics, li donen un aire encantador. A més està plagada de torres de ventilació anomenades badgirs, unes construccions ben curioses.  A banda de veure els edificis principals (per exemple els de la plaça Fahadan, la mesquita Jameh -amb els minarets més alts del país- o el conjunt arquitectònic Amir Chakmak), creiem que la clau per gaudir encara més de Yazd és pujar a diversos terrats, i així veure-la des d'una altra perspectiva. 


Des de Yazd anem a Kharanaq, Chak chak i Meybod. Kharanaq va ser tot un descobriment: una ciutat de fang abandonada que ens va agradar molt. Chak chak està considerat el bressol de l'antiquíssima religió zoroastraiana i -tot i que creiem que no paga la pena- s'hi pot visitar el temple del foc etern. Finalment, a Meybod veiem el castell Nerin, que tot i estar molt malmès és ideal per les vistes que ofereix de la població, un caravasar (antiga posada on dormien aquells que recorrien la ruta de la seda) i un colomar de fang espectacular, que podia albergar fins a 4000 coloms. Matí rodó!


Sis hores de tren i cinc de bus nocturn ens transporten del sud desèrtic al nord humit i boscós per veure Qaleh Rustam, una fortalesa, i Masuleh, un poble tan 'arrapat' a la pendent que té molt pocs carrers: les teulades de les cases de sota són el carrer de les cases de sobre.  Realment mooooolt curiós   :)


L'últim lloc on fem cap abans de tornar novament a Isfahan és Qom, la segona ciutat més sagrada del país. Igual com vam fer a Shiraz amb al complex Shah-e Cheragh, al capvespre anem al complex que acull el mausuleu de Fatima (la germana de l'Imam Reza, enterrat a Mashad) i quedem bocabadats tant de l'arquitectura  -cúpula d'or inclosa-  com de la religiositat que emana d'aquest lloc.


Les muntanyes de colors que hem vist en algun racó del país mereixen una menció especial. De fet, un dels motius de viatjar a Iran va ser enamorar-nos de fotos de les 'colorful mountains'.


I és que viatjar és això! Voler veure amb ulls propis allò que algú t'ha explicat o recomanat, o que has vist en foto i t'ha agradat tant que vols 'viure-ho' in situ. Altres vegades, però, també serveix per trencar prejudicis i adonar-te que el món no sempre és com algú ens l'explica. Com van dir en un reportatge de TV3 emès molt recentment, "la veritat és que per estar tot el temps envoltats d'enemics mortals, ens hi hem trobat d'allò més bé".  L'únic que no ens ha agradat és haver de regatejar absolutament per a tot, els caos de tràfic que es munta a les ciutats i la poca variació en el menjar, hem tornat farts de  menjar kebab amb muntanyes d'arròs!!! Pel que fa al tema mocador, l'Anna ho ha portat millor del que pensava; tot i així esperem que les coses canviïn aviat i només hagin de portar-lo les dones que realment vulguin -que, sincerament, estem convençuts que seran poques.


El detall de la ruta que hem seguit és:

Dia1. Vol Barcelona-Isfahan, via Istambul
Dia2. Isfahan (plaça Naqsh-e Jahan, mesquita Sheik Loftollah, basar, mesquita de l'Imam, pont Kaju, pont Si-o-Seh). Nit a Isfahan
Dia3. Isfahan (palau Hasht Behest, mesquita Hakim i portal de Jorjir, Grand Bazar, mesquita i minaret Ali, plaça Imam Ali, mesquita Jameh, minaret doble, plaça Naqsh-e Jahan). Bus nocturn Isfahan-Shiraz
Dia4. Shiraz (ciutadella Arg-e Karim Khan, basar Vakil, mausoleu de Hafez, Shah-e Cheragh). Nit a Shiraz
Dia5. Shiraz (mesquita Nassir-ol-Molk i jardins Eram) + Taxi a Naqhs-e Rustam, Naqhs-e Rajab i Persepolis. Bus nocturn Shiraz-Kerman
Dia6. Kerman + "Taxi" a Mahan i Rayen. Nit a Kerman
Dia7. Bam, en transport públic. Nit a Kerman
Dia8. Taxi als Kaluts (en ple desert Dasht-e Lut) + Bus Kerman-Yazd. Nit a Yazd
Dia9. Yazd (vistes des del terrat hotel Kohan, plaça Fahadan -amb la presó d'Alexandre i el mausuleu dels 12 Imams-, hotel/museu Fahadan -visita i vistes des del terrat, mausoleu Seyed Rokn od-Din, mesquita Jameh, mesquita Amir Chakhmaq Takieh, barri ??, cisterna de sis torres de ventilació, posta des del terrat de l'hotel Fahadan). Nit a Yazd
Dia10. Taxi a Kharanaq, Chak Chak i Meybod. Tren Yazd-Teheran + bus nocturn Teheran-Rasht
Dia11. Taxi a la fortalesa Qaleh Rudkhan i Masuleh. Bus Rasht-Qazvin. Nit a Qazvin
Dia12. Bus Qazvin-Qom (via canvi de terminal a Teheran). Qom (mausuleu de Fatima). Nit a Qom
Dia13. Bus Qom-Isfahan. Isfahan (plaça Naqsh-e Jahan).  Vol Isfahan-Barcelona, via Istambul
Dia14. Arribada a BCN

Hem tingut només dotze dies sencers per recórrer un país que gairebé triplica la superfície de la península ibèrica, així que hem tirat força de busos nocturns (els VIP estan molt bé!) i hem descartat arribar/sortir via la capital, Teheran. Tot i així és evident que ens ha faltat temps: amb més dies hauríem volat a Tabriz per veure Kandovan -la capadòcia iraní- i seguir per carretera cap al sudoest per veure més i millors muntanyes de colors, hauríem anat a Mashad per viure el fervor religiós del lloc més sagrat del país, no hauríem passat de llarg Kashan, ens hauríem arribat a Bisotun, i també la zona del Caspi... i tot i que no som de museus segurament també haguéssim afegit Teheran i el seu museu persa.