16 de març de 2015

Morella i el Maestrazgo

Quan ens vam casar els antics companys de Equipo Clearing ens van regalar un pack de dos nits d'hotel + esmorzar.  I en veure que Morella era un dels possibles llocs on allotjar-nos, de seguida ho vam tenir clar: pel març una mini escapada a Morella, al nord de la província de Castelló.


Tot baixant, el primer dia anem fins a Fredes, un poblet situat en ple parc natural de la Tinença de Benifassà. Des d'allà fem una excursió circular força entretinguda, amb el Salt de Robert (una cascada d'uns trenta metres) com a punt estrella. Link al Wikiloc: Fredes - Salt de Robert


El segon dia partim de Morella per anar cap al nord-oest, gairebé tot a la província de Teruel. Com que descartem anar a veure el neixement del riu Pitarque per falta de temps, el primer que veiem són les curioses formacions anomenades Órganos de Montoro.


Després seguim fins a Molinos, un poble força interessant del que destaquen especialment les impressionants Grutas de Cristal. Són unes coves molt petites (la visita només dura 35 min.) però són molt espectaculars i contenen estalagtites súper estretes i llargues!!!

 

El següent punt de parada és Castellote, una població dominada per les restes d'un castell. Teníem intenció de pujar-hi però just quan sortim de dinar està plovent i decidim tirar milles.


Poc després ja fa sol   :S   i flipem amb La Balma de Zorita, una església construïda aprofitant la roca.


Encara ens queda temps per parar a Palanques i buscar les pintures rupestres. Sort dels dibuixos als cartells i de posar-hi imaginació, perquè al natural costa distingir-les!


El tercer dia comencem per Morella, ciutat medieval emmurallada i dominada pel seu famós castell. D'aquesta ens va agradar especialment el carrer Blasco de Alagón, amb els seus nivells diferents, les seves columnes i els porxos. 


Abandonem Morella per anar cap al sud-oest. Si aquesta ja ens havia deixat satisfets, Mirambel ens va agradar encara més. No és gens extrany que hagi rebut premis europeus per ser un dels pobles més ben conservats i/o restaurats del continent, perquè realment és molt bonic!

 

Seguim fins a Cantavieja, que destaca per estar situada sobre la roca i per la seva plaça porticada.


El punt i final és La Iglesuela del Cid, un altre poblet acollidor, del que ens va agradar especialment la zona dels horts, tots ben empedrats.  I cap a casa a descansar!!!!


Que bonic que és el Maestrazgo!