Misti (5825m)

El símbol d'Arequipa, la ciutat blanca del Perú, és un volcà de 5.825m de perfecta forma cònica que en llengua quechua significa 'Senyor'. 

Com que, segons la guia, enlloc hi ha cap altra ascensió d'aquesta alçada més fàcil que el Misti, decidim provar sort i veure si el soroche (mal d'alçada) ens ho permet. Aprofitem els dies del Colca per aclimatar-nos i, de nou a Arequipa, contractem l'excursió a una agència de la ciutat, ja que és molt recomanable anar amb guia. Som un grup de sis i dos guies. 

Un 4x4 ens porta fins al començament del parc natural a uns 3.400m. Des d'allà comencem una caminda de 4h 50' (parades incloses), fins al camp base, a 4.600m, on plantem les tendes. Sopem molt d'hora, una sopa ben calenta que ens sembla la glòria i un plat de pasta, tot veient la posta de sol i com Arequipa s'il·lumina. De seguida anem a dormir, que el fred comença a fer-se notar.

El segon dia ens llevem a les 2h de la matinada (sí sí a les 2!) i després d'esmorzar comencem a pujar ben abrigats i amb els frontals. El fred és tant considerable que a l'Anna reomplint una ampolla d'aigua n'hi cau una mica al pantaló i de seguida se li queda gelada. De fet, fa tant de fred que en tota la pujada només ens treiem els guants per fer una única foto. Aquesta:

A partir dels 5200m, la pujada se'ns fa cada vegada més dura. Però com que tenim dos guies podem fer dos grups i cadascú seguir el seu ritme:  nosaltres anem més lents que els altres perquè a l'Anna li costa mantenir un ritme alt i sense parades i perque jo tinc força mal de cap. Soroche!

Un cop al primer cràter, que n'hi ha dos, la vista és espectacular. Però encara falten uns 100 metres fins al cim i l'Anna està tan cansada que decideix no acabar d'arribar. Ben decidit o mal decidit, ella prefereix planejar fins al segon cràter i jo tiro cap al cim. Un cop allí, les sensacions són difícils d'explicar, i les vistes impressionants. Trigarem dies en tornar a estar a tanta alçada!!

Aquest segon dia fem la pujada molt lentament, en 7h. La baixada és molt ràpida perquè baixem per una vessant sense pedres, només hi ha sorra volcànica negra, barreja d'arena i cendra, que fa que es pugui baixar sense perill. Amb una hora anem del cràter fins al camp base, on per sort podem deixar la tenda, els sacs i les colxonetes: un grup que puja ho aprofitarà tot.

Amb una altra hora de descens arribem al 4x4, molt contents d'haver aconseguit el Misti, i ens retrobem amb la resta del grup; uns han abandonat i els altres han anat més ràpid que nosaltres.

Malgrat que a l'Anna li ha regalat un bon refredat, el Misti ens ha encantat!