19 d’abril del 2019

Santiago de Chile

Santiago de Chile, la capital de Xile, és una antiga ciutat colonial en la que actualment viuen uns 6 milions d'habitants.

Visitar-la no era la nostra prioritat però el fet d'arribar i sortir del país via SCL per volar cap al Desierto de Atacama (veure entrada aquí) ha propiciat que la puguem recórrer durant aproximadament un dia i mig i que arribem a la conclusió que Santiago mereix ser descoberta!!!


Comencem l'itinerari a l'església San Francisco, molt aprop d'on dormim. D'allà seguim direcció al Palacio de la Moneda, sens dubte un edifici immens, llàstima que amb la boira del matí no llueix gaire. Per la part de darrere, a la Plaza Constitución, és més bonic.

El veritable centre de la part antiga, així com també la part més concorreguda i animada de la ciutat, és la Plaza de Armas. Concentra diversos edificis força interessants, per exemple la catedral, el Museo histórico o l'edifici de correus, que contrasten força amb algun que altre gratacels ben modern. I evidentment, és un punt de trobada força comú dels ciutadans de STGO.

A tocar de la Plaza de Armas ens desviem un moment per veure per fora la Casa Colorada, actualment museu de la ciutat i una de les poques cases que encara es conserven de l'època colonial.

Amb un breu passeig cap al nord per l'animat Paseo Puente arribem al Mercado central. Centrat únicament en peix i marisc, ens va decebre força que gairebé tot el mercat són restaurants i no paradetes de venda de peix com ens pensàvem.

Molt a prop (només cal travessar el pont) trobem un altre mercat, Vega Central, aquest centrat especialment en fruites i hortalisses. El pis superior està ple de petits restaurants de menjar xilè i peruà on aprofitem per dinar.

Una bona estona de caminada i ens posem als peus del Cerro Santa Lucía, pulmó verd entre tant edifici. Val molt pena pujar fins dalt d'aquest turó per tenir vistes a la ciutat (i baixar per altres camins per gaudir de totes les zones!!)

De nou a baix, ens centrem en el minúscul Barrio Lastarria, considerat el barri bohemi de Santiago, amb racons força bonics.

Paral·lel al riu Mapocho, el Parque Forestal és un bon lloc on descansar una estona. Estem a ben entrat l'abril (sinònim de tardor a l'hemisferi sud) així que tot està ben tardorenc.

Si ens pregunten què ens ha agradat més de Santiago, segurament diríem que el barri Bellavista, just a l'altra banda del riu. Vam disfrutar com petits veient alguns dels grafitis que cobreixen moltes de les cases d'una bona part d'aquest barri (especialment al carrer Bombero Núñez). 

En aquest barri també es pot visitar la casa de Pablo Neruda, anomenada La Chascona, gaudir d'un bon Pisco Sour o qualsevol altre còctel al Patio Bellavista, o passejar entre casones amb racons tant bonics que momentàniament fan que oblidis que ets a una metròpoli ... 

... I per si tot plegat fos poc, als peus del Barrio Bellavista s'alça l'immens Cerro San Cristóbal, l'autèntic (aquest sí) pulmó de Santiago de Chile. Molt recomanable pujar, a peu o amb teleferic, per gaudir de bones vistes.

Relativament a prop del centre, es pot visitar el barrio Brasil (el bus de l'aeroport acaba a Los Héroes i el tenim a tocar), un barri que ens va semblar molt autèntic i on vam dinar de meravella. 

Des d'alla podem dirigir de nou cap al centre, que sempre està bé veure novament la Plaza de Armas i altres properes, com la Plaza de la Justicia.


L'itinerari seguit és:

Primer dia (aprox. 10 hores)
Centro de Santiago (Iglesia San Francisco, Palacio de la Moneda, Plaza  Constitución, Plaza de la Justicia, Plaza de Armas, mercado central, mercado Vega central)
Cerro Santa Lucía, Barrio Lastarria, Parque forestal, Barrio Bellavista (grafitis, La chascona, patio Bellavista), barrio Paris Londres. Plaza de Armas  de nit

Últim dia (aprox. 6 hores)
Barrio Brasil, centre, Cerro San Cristóbal.


Nota per al futur:  Per anar i tornar de l'aeroport la millor opció és Centropuerto, amb busos que surten cada 10 minuts a/des de la parada Los Heroes. Turbus també fa el servei però finalitza/inicia a la Terminal Alameda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada