De les vuit illes canàries, Fuerteventura és la segona en extensió i la més àrida de totes, segurament per ser la més propera al continent africà. Malgrat ser la menys abrupta (els seus volcans deuen semblar de joguina al costat dels d'altres illes), l'illa majorera ofereix paisatges ben diversos: platges meravelloses, muntanyes volcàniques, dunes, palmerals... La tieta Eulàlia, als seus 85 anys, ens havia dit fa temps que volia anar a Canàries amb nosaltres. Per aquest motiu munto una escapada a Fuerteventura, aquest cop sense el Roger però amb ella, els meus pares i el Quim. Tenim només tres dies, així que en destinarem un al sud, un al nord i un a la zona del centre.
DIA 1: SUD DE FUERTEVENTURA
De camí cap al sud, Pozo Negro és un minúscul poblet pescador que mereix una parada. S'ha mantingut gairebé intacte al pas del temps i a l'augment del turisme que ha tingut l'illa (en part pel fet de situar-se en una zona protegida: en ple camp de lava del Malpais) pel que resulta una visita molt autèntica i agradable. Les pedres fosques de la platja contrasten sens dubte amb la blancor de les casones.
Ja a la península de Jandía, la part més meridional i una de les més àrides de Fuerteventura, ens aturem una estona a la Playa del Matorral, de diversos quilòmetres de sorra. Malgrat ser una platja situada en una zona on abunden complexos hotelers, el far de Morro Jable, els matolls plens d'esquirols i un immens esquelet de catxalot la fan molt xula. Quin canvi de colors respecte la platja de Pozo Negro!
A partir de Morro Jable, la continuació cap al final de la península es fa per pista (sense asfaltar però en molt bon estat), tot creuant zones ben àrides. Fuerteventura en estat pur !!
Malgrat les corbes, resulta gairebé imprescindible desviar-se i conduir cap a la Playa de Cofete, una platja realment preciosa. I de camí, també és imprescindible parar al mirador Degollada Agua Oveja per gaudir de la platja i el seu entorn muntanyós de lluny i en alçada.
Després anem fins a El Puertito, ben al sud de la península de Jandía. Allà dinem i visitem la zona...
... i en un 'plis' ens arribem al far de Punta Jandía.
De tornada encara ens queda temps per veure una última platja, la Playa Sotavento. Primer la veiem des d'una duna gegant propera al mirador del salmo i després des de la mateixa platja. La de Sotavento és, igual que la Playa Cofete, una de les platges més famoses (i publicitades) de Fuerteventura, aquesta per la particularitat de tenir un petit 'llac' entre arena i mar.
DIA 2: NORD DE FUERTEVENTURA
El segon dia, de camí cap al nord-oest ens aturem un moment a Casillas del Ángel...
... i seguim cap a Tefía. Allà veiem veiem el preciós molí de sis aspes (gens comú a l'illa ja que la majoria són de quatre) i una molina, de funcions molt similars als molins però amb la particularitat de poder ser canviada de lloc -si fos necessari- amb relativa facilitat. Fuerteventura pren el nom dels forts vents que hi bufen, així que no és extrany trobar diversos molins i molines per tota l'illa. El 'ecomuseo La Alcogida' queda molt a prop d'ambdues contruccions i mostra, en diferents edificis, com era la vida rural. Però només veiem els exteriors perquè estava tancat.
Seguim cap al nord i ens desviem un moment al mirador de Vallebrón, el qual ofereix bones vistes a la muntanya Tindaya i voltants, i a una vall amb alguns conreus. El nord no és tan àrid!!
... la resta la rodegem en cotxe i ens aturem a Tindaya per veure'n l'església i comprar queso majorero.
Després seguim fins a La Oliva, la capital del nord. D'aquesta en veiem l'església de la Candelaria, una botiga-museu d'aloe vera (planta molt cultivada a l'illa per les seves propietats) i els molins de Villaverde.
Seguim fins a El Cotillo, una població costera amb racons molt xulos, com la zona del Castillo de Tostón, amb un altre esquelet de cetaci (en aquest cas d'un zifios cuvier) i diversos forns de calç, així com vistes als penya-segats i al puerto viejo.
De camí a les dunes ens aturem un moment a una platja que, a més d'oferir vistes llunyanes al sud de Lanzarote, té la particularitat de que algunes de les pedres que la conformen semblen ¡¡crispetes!!, donant-li el sobrenom de Playa de las palomitas.
Al sud de Corralejo, població amb molts complexos hotelers i apartaments que no visitem, hi ha el parc natural de les dunes de Corralejo. Llàstima que hi arribem que el sol ja s'està ponent del tot i no tenim massa temps de gaudir-les.
DIA 3: CENTRE DE FUERTEVENTURA
Abans de marxar de Puerto del Rosario (on hem dormit les tres nits) ens disposem a veure'n el centre, d'on destaquen l'església i la casa museu de l'escriptor Miguel de Unamuno, i la zona del port, amb un passeig amb estàtues immenses de temes marítims.
El recinte del Molino de Antigua és actualment el Museo del Queso majorero. Aquest formatge de cabra és possiblement el producte més famós de Fuerteventura. En el mateix recinte es pot veure l'interior del molí, el museo del queso majorero, un petit palmeral i un jardí de cactus preciós. Val molt la pena: tot plegat ens va encantar!!!
De camí a Betancuria vénen de pas dos miradors molt propers entre ells: Morro Velosa (del qual no podem acabar d'arribar a dalt perque trobem la barrera tancada) i Corrales de Guize (a 600m). A banda de les bones vistes des de tots dos, el segon alberga dues estàtues immenses de Guize i Ayose, els reis que governaven l'illa abans de ser aquesta colonitzada pels normands.
Betancuria és, potser, el poble més bonic de l'illa majorera. Del que no hi ha dubte és que és el més antic (quan els normands van arribar a Canàries, Betancuria va ser un dels dos primers assentaments que van fer -l'altre a Lanzarote-) i de fet rep el nom del conqueridor, Jean de Béthencourt. La població, ben blanca i enmig d'una vall fèrtil com cap en l'illa (no ens extranya que els conqueridors escollissin aquesta zona) ens va agradar molt.
Fem una breu parada a Vega del Río Palmas, al sud de Betancuria, perquè veiem que l'església està oberta i la tieta vol visitar-la i de seguida continuem per una carretera muntanyosa fent novament parada a un parell de miradors més: Mirador de las Peñitas i Mirador Risco de las Peñas.
Després de dinar a Pájara, població que no visitem, seguim fins a Tiscamanita per veure el Centro de interpretación Los Molinos. Novament podem entrar a un molí, l'estructura interior del qual ens va semblar molt, molt similar al d'Antigua. No obstant, vam poder provar el gofio, ben típic de Canàries, i descobrir certs aspectes dels molins i les molines.
L'última visita del dia, ja prop de l'aeroport, són les Salinas del Carmen i el Museo de la Sal. Ràpida visita al museu interior i de seguida sortim a fora, on resulta fàcil poder entendre el procés: l'aigua del mar es recull al saltadero i es canalitza fins als cocederos (tres dipòsits grans), on s'escalfa per acció del sol. Quan la temperatura és l'adequada es canalitza fins a algun dels més de 900 'tajos' o evaporadors. Allà als tajos, el saliner remou dues vegades al dia la sal que es cristalitza a la superfície per tal de que vagi quedant dipositada al fons (la recollirà quan l'aigua s'hagi evaporat completament).
De camí cap al sud, Pozo Negro és un minúscul poblet pescador que mereix una parada. S'ha mantingut gairebé intacte al pas del temps i a l'augment del turisme que ha tingut l'illa (en part pel fet de situar-se en una zona protegida: en ple camp de lava del Malpais) pel que resulta una visita molt autèntica i agradable. Les pedres fosques de la platja contrasten sens dubte amb la blancor de les casones.
Ja a la península de Jandía, la part més meridional i una de les més àrides de Fuerteventura, ens aturem una estona a la Playa del Matorral, de diversos quilòmetres de sorra. Malgrat ser una platja situada en una zona on abunden complexos hotelers, el far de Morro Jable, els matolls plens d'esquirols i un immens esquelet de catxalot la fan molt xula. Quin canvi de colors respecte la platja de Pozo Negro!
A partir de Morro Jable, la continuació cap al final de la península es fa per pista (sense asfaltar però en molt bon estat), tot creuant zones ben àrides. Fuerteventura en estat pur !!
Malgrat les corbes, resulta gairebé imprescindible desviar-se i conduir cap a la Playa de Cofete, una platja realment preciosa. I de camí, també és imprescindible parar al mirador Degollada Agua Oveja per gaudir de la platja i el seu entorn muntanyós de lluny i en alçada.
Després anem fins a El Puertito, ben al sud de la península de Jandía. Allà dinem i visitem la zona...
... i en un 'plis' ens arribem al far de Punta Jandía.
DIA 2: NORD DE FUERTEVENTURA
El segon dia, de camí cap al nord-oest ens aturem un moment a Casillas del Ángel...
Seguim cap al nord i ens desviem un moment al mirador de Vallebrón, el qual ofereix bones vistes a la muntanya Tindaya i voltants, i a una vall amb alguns conreus. El nord no és tan àrid!!
Precisament la muntanya Tindaya (397m) és coneguda per dos motius ben diferents. D'una banda, perquè alberga fins a tres-cents petroglifs de temps remots, molts en forma de peus orientats cap la mateixa direcció, fent que la muntanya sigui tot un símbol a Fuerteventura. D'altra banda, pel controvertit projecte d'Eduardo Chillida de buidar-la per dins per fer-hi una cova amb escultures. Actualment l'escultor ja és mort però sembla que el projecte podria tirar endavant, amb tota la polèmica que això comporta. Mentre el Pep la puja caminant en una horeta, inclús trobant alguns dels petroglifs...
... la resta la rodegem en cotxe i ens aturem a Tindaya per veure'n l'església i comprar queso majorero.
Després seguim fins a La Oliva, la capital del nord. D'aquesta en veiem l'església de la Candelaria, una botiga-museu d'aloe vera (planta molt cultivada a l'illa per les seves propietats) i els molins de Villaverde.
Seguim fins a El Cotillo, una població costera amb racons molt xulos, com la zona del Castillo de Tostón, amb un altre esquelet de cetaci (en aquest cas d'un zifios cuvier) i diversos forns de calç, així com vistes als penya-segats i al puerto viejo.
Després de dinar veiem el centre de El Cotillo i la 'platja' de roques geomètriques.
De camí a les dunes ens aturem un moment a una platja que, a més d'oferir vistes llunyanes al sud de Lanzarote, té la particularitat de que algunes de les pedres que la conformen semblen ¡¡crispetes!!, donant-li el sobrenom de Playa de las palomitas.
Al sud de Corralejo, població amb molts complexos hotelers i apartaments que no visitem, hi ha el parc natural de les dunes de Corralejo. Llàstima que hi arribem que el sol ja s'està ponent del tot i no tenim massa temps de gaudir-les.
DIA 3: CENTRE DE FUERTEVENTURA
Abans de marxar de Puerto del Rosario (on hem dormit les tres nits) ens disposem a veure'n el centre, d'on destaquen l'església i la casa museu de l'escriptor Miguel de Unamuno, i la zona del port, amb un passeig amb estàtues immenses de temes marítims.
El recinte del Molino de Antigua és actualment el Museo del Queso majorero. Aquest formatge de cabra és possiblement el producte més famós de Fuerteventura. En el mateix recinte es pot veure l'interior del molí, el museo del queso majorero, un petit palmeral i un jardí de cactus preciós. Val molt la pena: tot plegat ens va encantar!!!
De camí a Betancuria vénen de pas dos miradors molt propers entre ells: Morro Velosa (del qual no podem acabar d'arribar a dalt perque trobem la barrera tancada) i Corrales de Guize (a 600m). A banda de les bones vistes des de tots dos, el segon alberga dues estàtues immenses de Guize i Ayose, els reis que governaven l'illa abans de ser aquesta colonitzada pels normands.
Betancuria és, potser, el poble més bonic de l'illa majorera. Del que no hi ha dubte és que és el més antic (quan els normands van arribar a Canàries, Betancuria va ser un dels dos primers assentaments que van fer -l'altre a Lanzarote-) i de fet rep el nom del conqueridor, Jean de Béthencourt. La població, ben blanca i enmig d'una vall fèrtil com cap en l'illa (no ens extranya que els conqueridors escollissin aquesta zona) ens va agradar molt.
Fem una breu parada a Vega del Río Palmas, al sud de Betancuria, perquè veiem que l'església està oberta i la tieta vol visitar-la i de seguida continuem per una carretera muntanyosa fent novament parada a un parell de miradors més: Mirador de las Peñitas i Mirador Risco de las Peñas.
Després de dinar a Pájara, població que no visitem, seguim fins a Tiscamanita per veure el Centro de interpretación Los Molinos. Novament podem entrar a un molí, l'estructura interior del qual ens va semblar molt, molt similar al d'Antigua. No obstant, vam poder provar el gofio, ben típic de Canàries, i descobrir certs aspectes dels molins i les molines.
L'última visita del dia, ja prop de l'aeroport, són les Salinas del Carmen i el Museo de la Sal. Ràpida visita al museu interior i de seguida sortim a fora, on resulta fàcil poder entendre el procés: l'aigua del mar es recull al saltadero i es canalitza fins als cocederos (tres dipòsits grans), on s'escalfa per acció del sol. Quan la temperatura és l'adequada es canalitza fins a algun dels més de 900 'tajos' o evaporadors. Allà als tajos, el saliner remou dues vegades al dia la sal que es cristalitza a la superfície per tal de que vagi quedant dipositada al fons (la recollirà quan l'aigua s'hagi evaporat completament).
Sóc fan de les salines!
L'itinerari en detall (509km recorreguts en un Seat Ateca) ha estat:
Dia0.
Treballar fins migdia. Tren/cotxe a aeroport. Vol BCN-FUE. Nit a Puerto del Rosario.
Dia1.
Dia1.
Pozo Negro. Playa del Matorral amb faro de Morro Jable. Mirador Degollada Agua Oveja amb vistes a Cofete. Playa de Cofete. El Puertito. Faro de Punta Jandía. Playa de Sotavento. Nit a Puerto del Rosario.
Dia2.
Dia2.
Casillas del Angel. Tefía (molino 6 aspas, molina, ecomuseo La Alcogida). Mirador de Vallebrón. Muntanya i poble Tindaya. La Oliva (església, botiga/museu Aloe vera, molinos de Villaverde). El Cotillo (zona castillo del Tostón, puerto viejo, centre, platja rocosa). Playa de las palomitas. Parc natural Dunas de Corralejo. Nit a Puerto del Rosario.
Dia3.
Dia3.
Puerto del Rosario. Museo del queso majorero. Mirador Velosa, mirador Corrales de Guize. Betancuria. Vega de Río Palmas. Mirador de las Peñitas, mirador del risco de las peñas. Centro de interpretación Los Molinos. Salinas del Carmen i Museo de la sal. Vol FUE-BCN. Nit a casa.
Malgrat hem estat només tres dies gaudint de l'illa, crec que en general estem molt satisfets de tot el que hem vist. Platges paradisíaques, miradors, poblets, palmerals, molins i molines, petits volcans, fars, cactus, esquelets de cetacis, 'crispetes'... No obstant, segurament Fuerteventura no és com la tieta s'imaginava (va trobar molta aigua, molta pedra i poca gent!), però la veritat és que ha estat un plaer haver pogut viatjar-hi amb ella, i gaudir de la seva vitalitat i lleugersa als seus 85 anys!!
Malgrat hem estat només tres dies gaudint de l'illa, crec que en general estem molt satisfets de tot el que hem vist. Platges paradisíaques, miradors, poblets, palmerals, molins i molines, petits volcans, fars, cactus, esquelets de cetacis, 'crispetes'... No obstant, segurament Fuerteventura no és com la tieta s'imaginava (va trobar molta aigua, molta pedra i poca gent!), però la veritat és que ha estat un plaer haver pogut viatjar-hi amb ella, i gaudir de la seva vitalitat i lleugersa als seus 85 anys!!
Personalment, la 'majorera' m'ha encantat, caldrà veure què tal són les altres illes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada