Pel meu aniversari l'Anna em regala un salt amb paracaigudes. Estàvem a Ripoll, acabàvem de pujar al Bastiments amb raquetes i després de sopar em va fer entrega de la "sorpresa-putada". La veritat és que em vaig quedar una mica parat... però després d'uns dies de reflexió vaig pensar "què collons, palante no?". I com que el gener no és la millor època per saltar ho deixem per l'agost!
I sí sí els mesos van anar passant i de seguida va arribar el dia D. I ja em tens a Empuriabrava posant-me l'arnès, pujant a dalt de l'avioneta i enlairant-se aquesta fins a no gens menys que 4000 metres!! Després de veure saltar un altre noi ja em toca :-s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada